Per a una empresa com DAC Industrial, que desenvolupa les seves pròpies solucions i productes, un dels perfils professionals clau és el de l’enginyer. Sense personal qualificat seria impossible idear mecanismes totalment a mida, eficients i adaptats a les necessitats reals dels nostres clients. La capacitat d’innovar, optimitzar processos i garantir la fiabilitat tècnica dels projectes depèn, en gran part, del talent d'aquesta figura professional.
Per això, volem compartir les conclusions del 3r Informe Anàlisi dels Estudis Universitaris d’Enginyeria, presentat per INGITE a principis d’any, que dibuixa un escenari preocupant per al futur de la professió i, de retruc, per al conjunt del teixit industrial espanyol.
El paper estratègic de l’enginyeria
INGITE és l’entitat que reuneix les corporacions col·legials de les deu branques de l’enginyeria a Espanya i representa més de 350.000 professionals. El seu objectiu és promoure l’enginyeria com una eina fonamental per donar resposta a reptes socials, econòmics i industrials.
Des d’aquesta perspectiva, l’informe posa sobre la taula un desajust profund entre l’oferta acadèmica i les necessitats reals del mercat laboral, amb implicacions directes per a sectors estratègics com la indústria.
Un descens dràstic de les vocacions en enginyeria
Una de les conclusions més contundents de l’estudi és la pèrdua sostinguda d’interès pels estudis d’enginyeria. El nombre d’alumnes matriculats ha caigut un 33% des del curs 2002-2003. Si l’any 2002 l’enginyeria representava el 24% de les matriculacions universitàries, el curs 2024-2025 aquesta xifra se situa en el 16,98%.
Aquesta davallada posa en risc el relleu generacional en un moment en què la indústria necessita més perfils tècnics que mai.
Pocs graduats per afrontar els reptes futurs
La situació és encara més crítica si ens fixem en el nombre de titulats. Només el 7,54% del total d’egressats universitaris es graduen en enginyeria. L’any 2006, aquesta proporció fregava el 20%.
Segons INGITE, aquest volum és clarament insuficient per donar resposta als reptes de la transició energètica, la digitalització i la transformació industrial, processos que requereixen un alt nivell de competència tècnica.
Una taxa d’abandonament molt elevada
A la manca de vocacions s’hi afegeix un altre factor preocupant: Prop del 50% dels estudiants que inicien un grau en enginyeria no l’acaben finalitzant.
Aquest abandonament agreuja encara més l’escassetat de professionals qualificats i evidencia la necessitat de revisar tant els plantejaments acadèmics com l’orientació dels estudis.
L’explosió dels graus no habilitants
Actualment, el 53% dels títols de grau en enginyeria no permeten exercir la professió regulada. En l’última dècada, aquest tipus de titulacions han crescut un 59,4%.
Això significa que molts graduats no poden assumir atribucions professionals, com signar projectes o direccions d’obra, sense completar formació addicional.
Aquest model té conseqüències directes sobre les persones:
- Hi ha més de 200.000 afectats —entre titulats i estudiants— que han cursat graus no habilitants.
- Molts es veuen obligats a invertir més temps i recursos econòmics en màsters habilitants per poder exercir plenament, retardant la seva entrada al mercat laboral.
Segons INGITE, aquesta situació genera frustració i desincentiva noves vocacions.
La dada positiva: més presència femenina
L’informe també recull alguns indicadors positius:
- La presència de dones en els estudis d’enginyeria ha crescut un 36,6% en els últims deu anys.
- Actualment representen el 23% de l’alumnat.
- A més, presenten una taxa de graduació superior (46,9%) a la dels homes (39,4%).
Tot i això, persisteixen forts desequilibris territorials. Mentre algunes comunitats augmenten les matriculacions —sovint impulsades per graus no habilitants—, altres amb una llarga tradició industrial, com Astúries, Castella i Lleó o Extremadura, veuen com les vocacions habilitants disminueixen de manera significativa.
Una solució estructural: una Llei de l’Enginyeria
Com a conclusió estratègica, INGITE reclama la necessitat urgent d’una Llei de l’Enginyeria que:
- Unifiqui el marc professional.
- Protegeixi el nom de l’enginyeria exigint estàndards europeus.
- Elimini la confusió actual entre títols acadèmics i atribucions professionals.
Segons l’entitat, aquesta és una condició imprescindible per garantir el futur de la professió i assegurar que la indústria disposi del talent tècnic necessari.
A DAC Industrial compartim aquesta preocupació. El desenvolupament de solucions industrials pròpies, eficients i sostenibles només és possible amb personal que tingui la formació adient, alineada amb les necessitats reals del sector.
Creiem que reforçar el vincle entre empresa, formació i realitat industrial és clau per assegurar un futur competitiu.
